SANT JORDI

Avui després del gran dia viscut ahir pel dia de Sant Jordi, vinc per recrodar per què es celebra el dia del llibre en el dia de Sant Jordi.

Qui és Sant Jordi? 

Sant Jordi, patró de Catalunya, és un personatge a cavall de la realitat i la llegenda.

La tradició diu que va ser un màrtir cristià que havia nascut a la Capadòcia entre els anys 275 i 280, fill d’una família de la noblesa rural i que va morir el 23 d’abril de 303 possiblement a Palestina.

  

Anem a viure la llegenda... 

La llegenda per la qual Sant Jordi és més conegut és la del cavaller que mata el drac per salvar a una donzella. Joan Amades, recull en el Costumari Català aquesta versió:

“Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li servia de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui se sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge, i tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els veïns de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així va fer-se durant molt temps, i la fera se’n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixines. El cavaller li va dir que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre. I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot mansoi i estemorit. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb els braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet, amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia i desaparegué misteriosament com havia aparegut.”

Per què una rosa i un llibre? 

Sant Jordi és el patró dels enamorats a Catalunya en record a la gesta del sant en salvar a la princesa del drac. La tradició de regalar una rosa a la noia que s’estima sembla que es remunta al segle XV amb la “Fira dels Enamorats” que es celebrava a Barcelona. El que si és cert és que en aquest mateix segle, es regalava una rosa a totes les noies que assistien a la missa que es celebrava a la capella dedicada a Sant Jordi en el Palau de la Generalitat.

Altres diuen que per festejar el Sant, a Barcelona, la noblesa celebrava al Born, torneigs, justes i altres jocs d’armes, i on les dames eren obsequiades amb roses i flors. El costum d’obsequiar a l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ser com coneixem en l’actualitat.

D’altra banda el 23 d’abril coincideix amb la festa del “Dia del Llibre”. Aquesta festa va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926, a instàncies de l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, per commemorar el naixement de Cervantes. El president del govern espanyol, Primo de Rivera, ho va acceptar i el Rei Alfons XIII va firmar el decret instituint la “Festa del Llibre Espanyol”. A l’any 1930 es va traslladar al dia 23 d’abril, data de la mort de Cervantes. Al 1995, la Unesco declarar aquesta data, en què també varen morir William Shakespeare i Josep Pla, “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.

   

RECORDEM LLEGIR I FER LLEGIR... SEMPRE!