Un lloc màgic...

Avui vos deixe un xicotet fragment en valencià d'un escrit anomenat "Un lloc màgic", espere que vos agrade. 

UN LLOC MÀGIC

Hi havia una vegada en un lloc molt apartat del soroll, la contaminació, les persones... una aldea màgica en la que fer-li una visita era un regal.

Un dia, dos germans van decidir anar a aquest lloc tan preciós. Van arribar a l'alba i van veure que això ja era un regal. La germana, anomenada Ana, va començar a trobar pomes.. però una li va sorprendre molt més ja que tenia un color especial, un roig molt brillant que resaltava damunt de totes. Mai havia vist una poma tan bonica. Va decidir ensenyar-li-la al seu germà Jose perquè contemplara i compartira amb ella les meravelles que tenia aquella aldea.

Jose va notar algo estrany, una sensació de felicitat i molta energia i va llançar la poma a l'aire... Al veure-ho Ana, es va espantar i va anar corrent a arreplegar-la, llavors, va pensar que tal vegada si se la menjava, algo bó podría ocórrer. Llavors, la va probar i va notar que la poma era energètica i alhora van començar a florir moltes margarides i al veure-ho, van decidir gitar-se i sentir la frescor i l'encant de la naturalesa. Sentint amb cada part del seu cos la terra, sentir l’aire entrant per tot el cos, un fantàstic oxigen d’aquell fantàstic prat.

Llavors, van tindre la sensació de convertir-se en un arbre, un arbre al què el vent li feïa moure’s fins el cert punt de trencar-se... Van veure que algo estava passant i van tirar un parell de llavors que tenien… Aleshores va tornar a florir un altre arbre, ara més alt i més gran, el podríem comparar amb un home musculós que acudeix tots els dies al gimnàs. Amb aquest pensament de l’actualitat van poder veure que aquest era l'arbre de la vida, l'arbre que té energia, el que ens ajuda a viure, a veure que la naturalessa no acaba en unes simples margarides, que els paissatges estan plens de coses boniques i de sorpreses.

Però en aquell preciós instant va arribar l’hora de la posta de sol i la sortida de la lluna. Van començar a sortir tots els animals, tots feïen el mateix, caminaven al compàs de la música, al ritme de la vida, amb suavitat i amb moviments molt forts, com la nostra vida. La vida es reflexa en el comportament dels animals, suaus en alguns moments però amb moments molt difícils en moltes ocasions però que amb ajuda de totes les persones que compartixen cada moment i cada somriure al nostre costat podem fer que la nostra vida es torne com cada moviment dansat en la cançó.

Els animalets, esgotats de viure la vida intensament decidixen descansar per a poder somiar en el demà, un demà perfecte i ple d'alegries i moments on poder compartir i millorar cada errada rodejat de gent especial que viu la vida intensament. Últim sospir per a descansar tranquils…